Joaquim Colomé
Niubó el podríem considerar un tot terreny amb
garantia de la
columbofilia catalana. El treball iniciat, desde fa anys per el
seu pare, ha sabut mantenir-lo. Si iniciar una estirp de
coloms campions es difícil i costos, sense cap dubte, mantenir-la
ho es molt més. Avui els coloms "Colomé" son reconeguts i
valorats per que en bones mans els seus descendents
constitueixen
una garantia d'èxit. A més creiem que la seva
senzilles, que
la manca de pedanteria , el seu caràcter introvertit i la seva
prudència el revaloritzan encara mes com a persona , els seus
èxits
esportius i els seus
coloms. Creiem dons que en termes col·loquials Joaquim Colomé
Niubó forma part, junt amb uns pocs altres columbòfils que
queden, dels vertaders "Lords" de la columbofilia catalana.
Joaquim Colomé es
poc parlador i com si la cosa no anés amb ell. Sense cap mena
de disfressa diu..
Com
cada any els meus objectius són els màxims.Poder
comprovar a
tots
els concursos, esperar que em tornin tots els coloms i
procurar
qquedar
el més ben classificat possible.
No tinc cap
aspiració definida però simplement..........
miro de superar-me cada any
Aquesta temporada ja finalitzada, sense cap dubte, siguen un any
totalment atípic en quan a pèrdues i comprovacions. Joaquim Colomé tot i
haver quedat campió també
ha patit las consecuencies. Tot, com es natural, en el fons dol però
considera que forma part del joc........
La
causa dels resultats
exactament no ho sé. Diuen que hi ha moltes aus de presa i a més
estan protegides. També parlen de la quantitat d’antenes telefòniques i
del canvi climàtic. Crec que ningú ho sap però no som nosaltres sols
sinó arreu que es
perden.
Un
tan sensibilitzats per l'opinió de molts columbòfils li fem referència a
que ens doni la seva opinió considerant que per
las característiques dels columbòfils, els
campionats semblen ser molt selectius.
Crec
que
tot
columbòfil (com a tots els esports) ha se saber fins on pot
arribar amb l’equip de coloms que té abans de començar la
temporada.
Seguin la
nostra filosofia ecuanim, dintre del possible, podem afegir com a incís
davant d'aquesta reflexió del mestre , un comentari a tindre
possiblement amb compte per els responsables de la confecció dels
programes dels campionats futurs immediats. Sempre hem considerat que la
columbofilia competitiva (com a tot els esports) la constitueixen dos
tipus de columbòfils - Els "Juniors" i "els Sèniors" o els " Aprenents"
i els "Mestres". Ni som els suficients ni oh considerem assenyat fer
discriminacions o establir diferencies però si es poden establir
campionats amb diferents nivell de dificultats on puguin participar, com
diu en Joaquim Colomé aquell que sàpiga , havans de començar la
temporada , fins on poden participar amb el seu o els seus equips.
Es una forma d'evitar arrossegar al pou a tot el mon que
vulgui participar en un campionat sense tindre possibilitats. Això
constitueix el fracàs, el desànim i la desmoralització del que està al
mig del camí. (Com experts veterans sabem que un colomar
no es fa en pocs anys , . com a mostra la tenim de en Joaquim Colomé). A
la llarga ignorar això es totalment perjudicios per el conjunt de
l'afecció perquè es quan es produeixen moltes desercions i abandons.
Joaquim n'obstan
opina...........
Si
la temporada de concursos en vers de 4 ó 5 mesos fos de 7 a 8 mesos, es
podrien fer diferents campionats amb distàncies curtes.
Llavors
hi podrien participar els columbòfils que quan comencen els
concursos de fons ja es retiren, però tal com està estructurada la
temporada és molt difícil.
Sense ànim de contradir las opinions d'en Joaquim Colomé, que son molt
respectables, nosaltres solament afegiríem i preguntaríem ¿ Hem
sabut treure el suficient rendiment als doblatges?. Aquesta es una
reflexió que han de tenir en compte la futura
comissió de curses.
Com que es un tema
al que tots els columbòfils majoritàriament estan sensibilitzats hem
volgut profunditzar una mica mes de l'opinió del campió d'aquest any amb
els sistemes de les classificacions en les diferents modalitats dels
campionats
Tal
com es disputen està bé. És com tots els esports: qui guanya?
Guanya sempre
el més regular
Joaquim Colomé conserva el colomar dels temps
del seu pare. No li agrada molt que el ensenyem amb
fotografiés perquè considera que es antiquat i no es fotogènic.
Nosaltres considerem que les aparences enganyen sempre que
el contingut sia millor que el continent i es lo que
cantant a las llistes, no el que s'ensenya.
Joaquim Colomé presenta batalla cada
temporada amb 70 o 80 coloms. Els constitueix amb equips, un d'ells es
compost per 16 mascles viudos que concursen cada setmana fins els 500
km. A partir d'aquesta distancia participant cada 15 dies. La resta son
jugats al natural depenen la seva participació amb l'aviada d'acord amb
la posició de cada colom i parella.
EL
SEU SISTEMA NO ES ESPECIAL, NI SOFISTICAT, SIMPLEMENT ES SENZILL I
METÒDIC.
Vol diari: 45 minuts per els coloms jugats al natural i
30 per el vidus.
El menjar
es per a tots la mateixa, excepte els vidus que
després de cada aviada estan uns dies menjant
barreja depurativa. Els jugats al natural solament el dia de la
tornada.
Conduir coloms amb aquesta simplicitat suposa tindrà elements que ells
sols ja ho fan sols solament per la casta. Això es molt positiu a las
aviades de Fons i Gran Fons on Joaquim Colomé es un vertader
especialista. Tants anys de saber treballar amb el mateix cultiu ha
suposat , sense cap mena de dubte, l'adaptació de una bona casta de
coloms a un métode o un
sistema. Però per això fan falta molts anys de
treballi i paciència . Per això Joaquim Colomé ens manifesta.
El
que més m’agrada és el fons i gran fons. En aquests concursos és on el colom
ha de demostrar què val, perque
generalment volen sols. En canvi, als
concursos de velocitat, a l’anar tots en grup uns porten els altres.
N'obstan es
clar que
arribar i mantenir-te porta molt de sacrifici però s’ha demostrat
que posant’hi ganes i tenint bons coloms (segur que tothom en té
algun) es pot arribar al cim, però mantenir-t’hi és
qüestió de molta paciència i saber
conservar el que et funciona.
Els coloms "Colomé"
constitueixen una estirp propia. Tota
línia de coloms treballada vers molts anys i a partir de una
bona casta, amb una selecció estricte i determinada constitueix
al cap del temps una línia, que amb els seus gens simplement,
son capaços de millorar qualsevol altre estirp de coloms. Es per
això que els coloms "Colomé" son sempre valorats i apreciats.
Els orígens
dels coloms d'en Joaquim Colomé provenen d'en Antoni Giménez (e.p.d) amb
el que ja desde petit tenien molta relació perquè aquest i el pare d'en
Joaquim, en Josep Colomé, eren molt bons amics i col·legues.
Fou creuant aquestes linias amb altres però
sempre mantenint la essència de les primeres.
Puc
dir que en el transcurs del anys, primer el meu pare i després jo, avui
he conseguit fixar la meva raça pròpia de coloms. Els coloms "Colomé"
EL SÈU DECÀLEG
-
Dedicació el màxim possible (Això es primordial)
-
Paciència
-
Bona línia de coloms
-
Treballar exclusivament amb aquesta
-
Disposar d'un colomar confortable amb la quantitat
adequada de coloms que capigan, d'acord amb les seves
dimensións.
-
Saber escoltar
-
Llegir i
y documentar.se el màxim
-
Fer i adoptar el
sistema que a cadascú li sembli el mes adequat dintre
de les seves possibilitats.
-
Preguntar y exposar els dubtes sense necessitat
de tenir por a fer el ridícul
-
Observar totes las particularitats de cada colom.
Un dels factors que
més influeixen en el èxit dels que comencen i en
consecuencia per el futur de la pròpia de l'afecció es
sense dubtes "CREAR ESCOLA COLUMBÒFILA". No ens
cansarem d'insistir que aquesta es una assignatura
pendent al nostre col·lectiu junt amb un bon projecte
social a on tots ens sentim implicats com cosa pròpia
i que demés es faci servir com a
gresol
per fomentar las relacions humanes al mateix temps que
practiquem la nostra volguda afecció. Això
indubtablement requereix de líders d'opinió que el seu
objectiu estigui molt lluny del seu propi. Ser
dirigent d'un col·lectiu suposa saber ser.ho
amb predisposició al sacrifici , treball i dedicació
per els interessos dels membres del mateix. Això es
mol lluny de ser.ho.
Per en
Joaquim Colomé aquesta es el seu criteri i reflexió de
la columbòfilia actual
Considero
que efectivament falta "ESCOLA COLUMBÔFILA"
però tal com està tot és molt difícil fer entendre als que
comencen que s’ha
d’estudiar una mica.
La situació de la
columbofilia actual la veig
bastant
malament, cada vegada és més complicat poder tenir coloms a
ciutat. Això del futur ja fa molt temps que es diu. He vist que
en tots
aquests anys hem anat, un any més un any menys, però en
poca oscil.lació
continuant sent els mateixos, espero que d’aqui uns anys puguem dir el
mateix. En columbofilia, en general i referent als coloms poca cosa cal
canviar
a l’igual que
als columbòfils de base però als que, en teoria tenen càrrecs,
canvia’ls-hi el xip, estem al segle XXI
Potser després d'aquestes reflexions
d'en Joaquim Colomé, Campió de la ACMCV `'aquest any
2005, tingui mes raó que un sant el comentarista
d'aquesta entrevista, quan
exposa las seves sensacions el primer cop
(1998)
després de catorze anys sense assistir
a un assemblea federativa . "Éramos los mismos indivíduos,
, mas viejos, mas arrugados, algunos mas gordos, otros
con dificultades respiratorias de tanto fumar
y............. discutiendo los mismos temas que
todavía, después de una buena década de años, no se
habían solucionado".
En hora
bona, Joaquim !!!!!!!